Las Dos Fridas, és una obra pictòrica de Frida Kahlo, pintada l'any 1939, quan es va divorciar del seu marit Diego Rivera. Es tracta d'un oli sobre tela que retrata l'artista, acompanyada d'una doble que representa la seva amiga imaginaria de l'infància, a qui li explicava tots els seus problemes.
El quadre està format per les dues figures, que es situen a primer pla, sobre un fons que recorda un cel ennuvolat. Aquestes dues figures són dos fidels retrats de l'artista. Veiem que el dibuix té molta importància en la composició, ja que les figures són dibuixos omplits amb color. Mentre que en una de les figures hi és només present el blanc (vestit europeu), a l'altra trobem una combinació de colors freds i càlids com el blau, el marró o el groc (vestit tradicional mexicà). Veiem que entre les dues figures hi ha una vena que les uneix, així com les mans, i que totes dues tenen el cor descobert, però, la figura de blanc, que representa els sentiments de l'autora en aquell moment, està trencat.
Frida Kahlo és una artista que es considera molt surrealista, però, en aquesta obra, veiem que el contingut simbolista té una importància fonamental.
En primer lloc, el retrat és pintat en un moment crític en la vida de la pintora, el seu divorci amb Diego Rivera. En aquest context, dibuixa aquestes dues Frides, una que ja no estima el seu ex-marit, la que està vestida amb el vestit europeu, i una altra que encara hi està arrelada, la que està vestida amb el vestit tradicional mexicà, tal i com mostren els seus cors, un que està completament trencat, i l'altre, que està sencer i sà.
Les tisores que suporta a les seves mans la Frida europea, també són símbol del seu trencament amb el seu marit, mentre que la Frida tradicional, té a la seva mà un retrat del seu ex-marit, que està enllaçat al seu cos amb una vena, que recorda al cordill umbilical.
Les taques de sang que sorgeixen de les tisores, són símbol, en primer lloc, del seu desig sagnant d'oblidar el seu ex-marit, i, en segon lloc, també deixen constància de les nombroses operacions a les quals l'artista sigué sotmesa en la seva infància i joventut.
Per últim, el cordill que uneix les dos Frides, així com les mans entrellaçades, són referència a l'amiga imaginaria de vital importància en la infància de l'autora, a la qual li explicava tots els seus problemes i amb la que va establir uns vincles afectius molt importants.
El quadre està format per les dues figures, que es situen a primer pla, sobre un fons que recorda un cel ennuvolat. Aquestes dues figures són dos fidels retrats de l'artista. Veiem que el dibuix té molta importància en la composició, ja que les figures són dibuixos omplits amb color. Mentre que en una de les figures hi és només present el blanc (vestit europeu), a l'altra trobem una combinació de colors freds i càlids com el blau, el marró o el groc (vestit tradicional mexicà). Veiem que entre les dues figures hi ha una vena que les uneix, així com les mans, i que totes dues tenen el cor descobert, però, la figura de blanc, que representa els sentiments de l'autora en aquell moment, està trencat.
Frida Kahlo és una artista que es considera molt surrealista, però, en aquesta obra, veiem que el contingut simbolista té una importància fonamental.
En primer lloc, el retrat és pintat en un moment crític en la vida de la pintora, el seu divorci amb Diego Rivera. En aquest context, dibuixa aquestes dues Frides, una que ja no estima el seu ex-marit, la que està vestida amb el vestit europeu, i una altra que encara hi està arrelada, la que està vestida amb el vestit tradicional mexicà, tal i com mostren els seus cors, un que està completament trencat, i l'altre, que està sencer i sà.
Les tisores que suporta a les seves mans la Frida europea, també són símbol del seu trencament amb el seu marit, mentre que la Frida tradicional, té a la seva mà un retrat del seu ex-marit, que està enllaçat al seu cos amb una vena, que recorda al cordill umbilical.
Les taques de sang que sorgeixen de les tisores, són símbol, en primer lloc, del seu desig sagnant d'oblidar el seu ex-marit, i, en segon lloc, també deixen constància de les nombroses operacions a les quals l'artista sigué sotmesa en la seva infància i joventut.
Per últim, el cordill que uneix les dos Frides, així com les mans entrellaçades, són referència a l'amiga imaginaria de vital importància en la infància de l'autora, a la qual li explicava tots els seus problemes i amb la que va establir uns vincles afectius molt importants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario